Història de la ISO

  • 1
730 357 Jaume Rovira | Consultor, Auditor i BPM

ISO (International Organization for Standardization) té dos objectius fonamentals, simplificar la coordinació internacional i unificar els estàndards industrials que posteriorment es van conèixer com a normes ISO.

ISO coneguda en espanyol per l’Organització Internacional per a l’Estandardització, es va crear per la unió de dos organismes que estaven constituïts per associacions nacionals que es dedicaven a l’elaboració de estàndads. En concret, un d’aquests organismes va ser la «International Federation of the National Standardizing Associations» també coneguda com ISA. Encara que es va crear l’any 1926, la seva fundació a Nova York data de l’any 1928 i van assistir 14 països. Aquest organisme va desenvolupar les seves activitats principalment a Europa, ja que es basava en un sistema mètric. El objectiu d’aquest organisme era considerar aquelles àrees que no formaven part de l’àrea de l’electromagnètica, àmbit que estava regulat per la ICE (International Electrotechnical Commission) amb creació al 1906.

Cal destacar que Huber Ruf, un enginyer d’origen suís, va gestionar aquesta organització amb l’única ajuda de la seva família.

Es va encarregar de la redacció traducció i reproducció de contingut.En l’any 1939, amb el començament de la Segona Guerra Mundial va intentar que ISA continués la seva activitat, però aquesta es va suspendre quan la comunicació a nivell internacional va ser nula.

Quan s’anava a concloure l’any 1944, sorgeix a Londres la UNSCC (United Nations Standards Coordinating Committee) o Comitè de Coordinació d’Estàndards de les Nacions Unides. La gestió de la UNSCC es va dur a terme des de les pròpies oficines de l’ICE, organisme esmentat amb anterioritat, el qual ja disposava d’una bona reputació a nivell internacional gràcies al seu secretari Charles Le Maistre, que des de la seva fundació ja havia format part de la ICE.

A Charles Le Maistre se’l considera el pare de la normalització, es va involucrar en moltes organitzacions relacionades amb la normalització. A més, com a secretari de la UNSCC va ser la figura que després de la Segona Guerra Mundial, va propiciar la fundació de l’organisme de normalització que avui coneixem com ISO.Rondaba l’any 1945, durant el mes d’octubre a Nova York va tenir lloc una reunió entre els delegats provinents dels diversos països que formaven part de la UNSCC. En ella van debatre sobre el futur de la normalització a nivell internacional i es va acordar una aproximació amb ISA, amb la finalitat de constituir una organització que provisionalment es diria «International Standards Coordinating Association».

No va ser fins a juliol de 1946, quan a París, ISA i UNSCC van decidir realitzar una nova reunió a l’octubre d’aquest mateix any. La reunió va tenir lloc a Londres, en concret, a l’Institut d’Enginyers Civils. En aquesta reunió van participar els delegats dels diferents països integrants tant de la ISA com de la UNSCC, un total de 65 delegats provinents de 25 païssos.

Cuando va finalitzar aquesta reunió, ISA es va dissoldre per dues causes fonamentalment, a causa de certes irregularitats i per la inactivitat que va tenir durant la Segona Guerra Mundial. És en aquest moment, quan Le Maistre convoca els delegats de la UNSCC perquè cessessin la seva activitat en benefici de la nova organització ISO.

Es pot afirmar que ISA va ser el prototip, com així va corroborar ISO durant una conferència que va tenir lloc el 1977. el 26 d’octubre de 1946, conclou aquesta reunió amb la «International Organization for Standardization» com l’únic organisme de normalització internacional.

En lloc d’utilitzar IOS, s’empren les sigles ISO. Això sorgeix després de la realització d’un joc amb les inicials de «International Organization for Standardization», ja que «isos» en grec vol dir «igual» i es va considerar un terme més associat a la normalització.

El 27 de febrer del any 1947 ISO, amb seu a Ginebra (Suïssa), comença oficialment amb el desenvolupament de la seva activitat. Dos terços dels 67 comitès que conformen ISO, es van basar en els que van existir en la desapareguda ISA. Avui en dia l’Organització Internacional de Normalització s’ha convertit en el principal editor de normes. Es tracta d’una organització no governamental formada per 162 països i 3368 organismes tècnics que vetllen per la reacció de normes ISO. Desde la seva fundació, ja s’han elaborat més de 19.500 normes ISO que abasten gairebé tots els àmbits de la fabricació i tecnologia.

  • 1

Dejar una Respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.