Normatives

Història de la ISO

730 357 Jaume Rovira | Consultor, Auditor i BPM

ISO (International Organization for Standardization) té dos objectius fonamentals, simplificar la coordinació internacional i unificar els estàndards industrials que posteriorment es van conèixer com a normes ISO.

ISO coneguda en espanyol per l’Organització Internacional per a l’Estandardització, es va crear per la unió de dos organismes que estaven constituïts per associacions nacionals que es dedicaven a l’elaboració de estàndads. En concret, un d’aquests organismes va ser la «International Federation of the National Standardizing Associations» també coneguda com ISA. Encara que es va crear l’any 1926, la seva fundació a Nova York data de l’any 1928 i van assistir 14 països. Aquest organisme va desenvolupar les seves activitats principalment a Europa, ja que es basava en un sistema mètric. El objectiu d’aquest organisme era considerar aquelles àrees que no formaven part de l’àrea de l’electromagnètica, àmbit que estava regulat per la ICE (International Electrotechnical Commission) amb creació al 1906.

Cal destacar que Huber Ruf, un enginyer d’origen suís, va gestionar aquesta organització amb l’única ajuda de la seva família.

Es va encarregar de la redacció traducció i reproducció de contingut.En l’any 1939, amb el començament de la Segona Guerra Mundial va intentar que ISA continués la seva activitat, però aquesta es va suspendre quan la comunicació a nivell internacional va ser nula.

Quan s’anava a concloure l’any 1944, sorgeix a Londres la UNSCC (United Nations Standards Coordinating Committee) o Comitè de Coordinació d’Estàndards de les Nacions Unides. La gestió de la UNSCC es va dur a terme des de les pròpies oficines de l’ICE, organisme esmentat amb anterioritat, el qual ja disposava d’una bona reputació a nivell internacional gràcies al seu secretari Charles Le Maistre, que des de la seva fundació ja havia format part de la ICE.

A Charles Le Maistre se’l considera el pare de la normalització, es va involucrar en moltes organitzacions relacionades amb la normalització. A més, com a secretari de la UNSCC va ser la figura que després de la Segona Guerra Mundial, va propiciar la fundació de l’organisme de normalització que avui coneixem com ISO.Rondaba l’any 1945, durant el mes d’octubre a Nova York va tenir lloc una reunió entre els delegats provinents dels diversos països que formaven part de la UNSCC. En ella van debatre sobre el futur de la normalització a nivell internacional i es va acordar una aproximació amb ISA, amb la finalitat de constituir una organització que provisionalment es diria «International Standards Coordinating Association».

No va ser fins a juliol de 1946, quan a París, ISA i UNSCC van decidir realitzar una nova reunió a l’octubre d’aquest mateix any. La reunió va tenir lloc a Londres, en concret, a l’Institut d’Enginyers Civils. En aquesta reunió van participar els delegats dels diferents països integrants tant de la ISA com de la UNSCC, un total de 65 delegats provinents de 25 païssos.

Cuando va finalitzar aquesta reunió, ISA es va dissoldre per dues causes fonamentalment, a causa de certes irregularitats i per la inactivitat que va tenir durant la Segona Guerra Mundial. És en aquest moment, quan Le Maistre convoca els delegats de la UNSCC perquè cessessin la seva activitat en benefici de la nova organització ISO.

Es pot afirmar que ISA va ser el prototip, com així va corroborar ISO durant una conferència que va tenir lloc el 1977. el 26 d’octubre de 1946, conclou aquesta reunió amb la «International Organization for Standardization» com l’únic organisme de normalització internacional.

En lloc d’utilitzar IOS, s’empren les sigles ISO. Això sorgeix després de la realització d’un joc amb les inicials de «International Organization for Standardization», ja que «isos» en grec vol dir «igual» i es va considerar un terme més associat a la normalització.

El 27 de febrer del any 1947 ISO, amb seu a Ginebra (Suïssa), comença oficialment amb el desenvolupament de la seva activitat. Dos terços dels 67 comitès que conformen ISO, es van basar en els que van existir en la desapareguda ISA. Avui en dia l’Organització Internacional de Normalització s’ha convertit en el principal editor de normes. Es tracta d’una organització no governamental formada per 162 països i 3368 organismes tècnics que vetllen per la reacció de normes ISO. Desde la seva fundació, ja s’han elaborat més de 19.500 normes ISO que abasten gairebé tots els àmbits de la fabricació i tecnologia.

Business Process Management

1024 681 Jaume Rovira | Consultor, Auditor i BPM

La Gestió de Processos de Negoci (en anglès: Business Process Management o BPM) és una disciplina de gestió composta de metodologies i tecnologies, l’objectiu és millorar l’acompliment (eficiència i eficàcia) i l’optimització dels processos de negoci d’una organització, a través de la gestió dels processos que s’han de dissenyar, modelar, organitzar, documentar i optimitzar de forma contínua. Per tant, pot ser descrit com un procés de millora contínua de processos.

El model d’administració per processos es refereix al canvi operacional de l’empresa, al migrar d’una operació funcional a una operació administrada per processos.

El BPM és l’enteniment, visibilitat, modelat i control dels processos de negoci d’una organització. Un procés de negoci representa una sèrie discreta d’activitats o passos de tasques que poden incloure persones, aplicatius, esdeveniments de negoci, tasques i organitzacions.

BPM es pot relacionar amb altres disciplines de millora de processos com Six Sigma. Els processos de negoci haurien d’estar documentats (actualitzats), per ajudar a entendre a l’organització què estan fent a través del seu negoci.

Durant l’etapa de descobriment de processos, tots es posen relativament d’acord de com els processos actuals estan definits. L’AS-IS determina l’estat on es pot utilitzar la informació per determinar on el procés hauria de ser millorat, per arribar a un TO-BE, descrivint el com hauria de ser el procés. La sola documentació del procés no és l’eina perquè els gerents prenguin control sobre tot el procés.

Va ser a partir de la dècada dels 80 quan, arran del model japonès (Sistema de producció Toyota) i de l’aparició de normes internacionals de qualitat principalment, quan es va impulsar la implantació d’un sistema estructural basat en la gestió per processos.

El sistema de gestió per processos es caracteritza per l’enteniment, la visibilitat i el control de tots els processos d’una organització per part de tots els participants en cada un d’aquests processos, tot això amb la finalitat d’augmentar l’eficiència de l’empresa i la satisfacció del client.

Per què la ISO 14001?

759 300 Jaume Rovira | Consultor, Auditor i BPM

De manera progressiva, les organitzacions, independentment de la seva activitat, mida o ubicació geogràfica, han de complir cada vegada més exigències ambientals imposades per l’Administració, els clients i la societat en general. Per això, resulta imprescindible l’ús d’eines que integrin el medi ambient en la gestió global de l’empresa.

La implantació d’un sistema de gestió ambiental d’acord amb la norma UNE – EN ISO 14001 us ofereix la possibilitat de sistematitzar, de manera senzilla, els aspectes ambientals que es generen en cadascuna de les activitats que es desenvolupen en l’organització, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació des d’un punt de vista d’equilibri amb els aspectes socioeconòmics.

Gràcies a la implantació d’un sistema de gestió ambiental segons la norma internacional ISO 14001, la vostra organització es posicionarà com a socialment responsable, es diferenciarà de la competència i reforçarà, de manera positiva, la seva imatge davant clients i consumidors.

Entre altres avantatges ambientals, optimitzarà la gestió de recursos i residus i reduirà els impactes ambientals negatius derivats de la seva activitat o aquells riscos associats a situacions accidentals.

Econòmicament, a més de potenciar la innovació i la productivitat, la vostra organització tindrà la possibilitat de reduir costos de la gestió de residus o primes d’assegurances, eliminar barreres a l’exportació, reduir el risc de litigis i sancions, tenir un major accés a subvencions i altres línies de finançament preferent o disminuir els riscos laborals motivant el personal.

Contacta amb nosaltres, i t’assessorarem sobre els passos a seguir per obtenir la nova certificació.

Norma ISO 9001:2015

1000 577 Jaume Rovira | Consultor, Auditor i BPM

La ISO 9001:2015 és molt similar a la seva predecessora de l’any 2008, però sí que es destaca com a una de les principals diferencies l’estructura i l’organització dels requeriments. Detallem a continuació principals canvis:

  • Context de l’organització: La nova versió emfatitza el fet de comprendre tots els factors interns i externs que poden afectar en el propòsit, objectius i sostenibilitat de l’organització. També recomana identificar quins agents poden generar un risc significatiu per la sostenibilitat de l’organització si les seves necessitats i expectatives no es compleixen. Aquests agents són anomenats, per la norma, parts interessades.
  • Lideratge: Desapareix el requeriment d’haver de disposar d’un representant de la direcció i per tant totes les tasques i responsabilitats vinculades a aquesta figura repercuteixen, com a destinatari final, en l’alta direcció.
  • Riscos i oportunitats: Apareix com a concepte nou la identificació, avaluació i tractament dels factors que impacten negativa o positivament en l’assoliment dels resultats previstos tant a nivell global de l’organització com per a cadascun dels processos.
  • Gestió per processos: Aquest enfocament de la gestió basada en processos ja venia heretada de l’altra versió de la norma, però aquest cop es tracta amb més profunditat i això es veu reflectit en molts dels seus aspectes.
  • Informació documentada: Disminueix el volum d’informació documentada, requerida per la norma, deixant en moltes ocasions en mans de la pròpia organització qui decideixi quina documentació considera oportuna per a la correcta eficàcia del seu sistema de gestió de la qualitat. Desapareix també el requisit de disposar del conegut “Manual de la qualitat”.
  • Vocabulari: S’afegeixen nous conceptes i aquests són descrits a la ISO 9000:2015. Entre d’altres, desapareix la menció d’accions preventives i s’engloba tot com a accions correctives, encara que tinguin una caràcter d’anticipació. Apareix també el concepte de “servei”, en el mateix nivell que “producte”, com a un dels outputs d’una organització.
  • Comunicació: La nova actualització de la norma requereix que l’organització determini quines seran les comunicacions pertinents al sistema de gestió de la qualitat, tant internes com externes i que defineixi què és el que es comunica, quan es fa, a qui, cóm i qui és l’encarregat de fer aquestes comunicacions.
  • Planificació per assolir els objectius de la qualitat: Per arribar a complir amb els objectius de la qualitat establerts per l’organització, la nova versió de la ISO 9001 detalla com a requeriment que ha d’haver una planificació més detallada, determinant què es farà per assolir aquests objectius, quins recursos es requeriran, qui serà el responsable, quins seran els terminis i quins sistemes d’avaluació es duran a terme per mesurar els resultats.
  • Gestió del coneixement: Apareix aquesta àrea nova que tracta del tractament i difusió dels coneixements de l’organització vinculats a la correcta operativa dels processos per assolir la conformitat dels productes i serveis que ofereixen.

Un cop publicada la norma, s’obre un període de tres anys, durant el que les certificacions basades amb l’antiga ISO 9001 continuaran essent vàlides, tenint un periode de transició cap a la ISO 9001:2015 prou ampli com per adaptar-se als nous requisits.

Contacta amb nosaltres, i t’assessorarem sobre els passos a seguir per obtenir la nova certificació.